La funció de la por, és la nostra supervivència i activa mecanismes nerviosos i hormonals que preparen el cos per escapar o lluitar.
La por, ens sobresalta i ens paralitza, ens bloqueja emocionalment. Creix amb molta rapidesa i és invasiva. Quan més por tinc, més atrec la por.
És a dir, més comentaris, vídeos… confirmaran la meva por, em donarà la raó, i per tant, tindre més por. Ens fa posar tota la nostra atenció en allò que ens espanta.
També ens intensifica el desig de control i aquesta situació que estem vivint d’inseguretat i de recel, ens situa en una corda fluixa la qual no i estem gents acostumats. És una situació que no depèn de nosaltres i per tant no podem controlar-la, insistir-hi ens pot causar ansietat.
Aprenguem de Sant Francesc d’Assis, quan deia: Senyor, dóna’m la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valor per canviar les coses que puc i saviesa per poder diferenciar-les.
Per això, és tant important aprendre a acceptar el que està fora del nostre control. Entendre que no podem influir en l’inevitable.
Que moltes vegades les coses són com són, i no podem fer-hi res per evitar-ho. ,
El què avui estem vivint, és un gran aprenentatge d’acceptació.
Si observes bé, sempre i trobaràs un aprenentatge en qualsevol tema de la vida que es necessiti acceptació. Per exemple, en el tema que ens ocupa avui del coronavirus, l’aprenentatge podria ser: La contaminació baixa de manera considerable, ara valorem una abraçada, un peto… hem recuperat el valor del temps, el seu valor real, temps per pensar, per anar dins nostre …
A l’igual que amb altres circumstàncies inevitables de la vida, el que ens està passant no depèn de nosaltres, depèn de la vida, de l’univers, que en aquest cas, té la seva manera d’equilibrar les coses.
Ara mateix el nostre present és així, per tant, potser estaria bé aturar per un moment els pensaments que ens connecten amb l’exterior i dirigir la nostra atenció cap a l’interior.
Utilitza la teva respiració per instal·lar-te poderosament en el present, per fer un profund exercici d’acceptació, sense voler evitar-lo, sense rebutjar-lo, sense pretendre tenir el control, simplement pensant que no està en les teves mans, per tant deixa anar el control.
Rendeix-te al present, no hi ha res que puguis canviar ara mateix. En el present, tot està be, és com l’univers vol que sigui, accepta-ho!
Escull pensaments de calma i harmonia, d’amor i tendresa, de silenci per a tu i els teus.
Valorem de debò la vida , les nostres vides i com les vivim.
I recorda que el sol sempre està darrere dels dies ennuvolats i grisos.
Estem en contacte!
Una abraçada de llum!