Malgrat tots els avanços que la nostra societat actual ens ofereix, l’única certesa que tenim en la vida, des del moment en què naixem, és que morirem.

 

No podem fugir de la mort, forma part essencial de les nostres vides, part de la mateixa moneda, la cara i la creu. Però la nostra societat vol seguretat, certesa i morir, s’associa al fracàs, a la renuncia, a allò que no podem controlar. La seva realitat, ens provoca gran respecte i ens fa por parlar d’ella, fins i tot, pensar-hi, i és aquesta mateixa por, la que ens porta a viure evitant-la, com si no existís.

 

Sembla com si no hi hagés permís per morir, tot el sistema està preparat perquè tot passi de reüll,  el més aviat possible, i gairebé sense temps, per a què, familiars i amics puguin adaptar-se, reflexionar i, el més important, sentir i elaborar el Dol, acceptant la realitat.

 

Acceptant que ha d’haver un temps necessari per fer el camí que la persona en Dol inicia, on tot és caòtic, confús i desordenat on segurament destacaran símptomes com la falta concentració, cansament, dificultats per respirar, punxades al pit, entre altres. Malgrat tota l’estimació i els esforços per pretendre que una persona en Dol deixi de sentir dolor, no ho aconseguirem, fracassarem, atès que és, el que ha d’experimentar, el que ha de sentir, ja que, si hi ha amor, hi ha dolor.

 

El que si podem fer és acompanyar al compàs de la vida, amb quietud i calma, sense voler córrer, on és essencial donar-se permís per sentir, posar paraules al dolor, expressar i compartir els  sentiments, sostenir emocions i  llàgrimes. És un temps per a la feblesa, per a la tristesa profunda, plena d’amor, un temps  íntim, propi i únic que surt de les entranyes i travessa  l’ànima adolorida, per rebregar-nos el cor.

 

Viure la vida, és acceptar la mort, parlar-ne  amb naturalitat, fer-la més  propera, més humana. La mort ens fa adonar que el que avui tenim, potser serà el que enyorarem demà. Aquest fet ens obliga a viure la vida amb més consciència, a valorar-la, estimar-la i assaborir-la  més i millor, apreciant cada instant que vivim, com un regal, amb consciència del moment present, gaudint, amb sentit i plenitud.

 

El dolor és una expressió de l’amor que sentim per ell, per ella, no plorem per algú que no estimem.