El dolor és un sentiment tant propi com les nostres vides, i dependrà molt de com vivim, com sentim, pensem, dels nostres valors etc.
Elisabeth Kübler Ross explica en els seus llibres cinc fases pel dolor del Dol: La negació, la ira, la negociació, l’acceptació (el dolor) i la transformació. Són part del nostre aprenentatge de vida desprès d’una pèrdua.
Però que no es tracta pas d’un camí recte i lineal, pel quan anem passant fases, no, no, més aviat es tracta d’un camí pedregós ple de revolts, canvis i oscil·lacions.
Continua explicant….
Però perquè hem de sentir tant de dolor per la mort d’un ésser estimat?
Doncs per dues raons:
La primera, perquè aquells que segueixin bé el procés del dol i el seu dolor, els ajudarà i podran continuar vivint amb serenitat i pau, vivint bé, perquè hauran entès el procés i en conseqüència el Dolor.
I la segona i més important, perquè el dolor és el procés de curació que segueix el cor, l’ànima i la ment; és el camí de retorn a la plenitud. No acostumem a considerar la seva energia guaridora i meravellosa.
El dolor transforma l’ànima trencada i ens condueix pel camí de l’evolució personal.
Però hi ha persones que eviten el Dolor?
Sense saber com portar el dolor, el que fan és evitar-lo, sense adonar-se’n, que el que fan, és evitar el mal que els hi produeix la pèrdua. Un dolor que els colpejarà igualment, tant se val que vulguin evitar-lo.
El dolor de la mort és invisible a l’ull que no hi està acostumat.
No ensenyem els nostres fills a tractar la mort. La gent no diu als seus fills “Així és com et cures després de la mort d’una persona estimada, així és com es fa un Dol”.
Quan acceptes la realitat de la pèrdua i et comences a fer preguntes, quan demanes ajuda, en aquell moment, estàs enfilant, sense saber-ho el procés de curació.
♥♥♥♥♥♥♥♥♥
Hi ha unes paraules de l’Oració de la Serenitat de Reinhold Niebuhr que potser ens poden ajudar a reflexionar. Sàvies paraules, diuen així:
Déu, concedeix-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valentia per canviar les que puc i saviesa per reconèixer la diferencia. Vivint cada dia; gaudint cada moment; acceptant l’adversitat com el meu camí de pau.