De cop en un instant per qualsevol detall, sembla que tot trontolla, com un sotrac, compte!! que perdem l’estabilitat i sense adonar-nos ens allunyem d’allò valuós.
És aleshores quan m’aturo i em regalo un instant per a mi, ple de vida, de quietud i tendresa. Respiro i m’omplo de vida.
Inspiro, i en fer-ho veig com m’omplo de mil colors brillants i sanadors i quan expiro veig com tot el nociu i fosc s’allunya.
Escolto el silenci en l’interior del meu cos, i el batec del meu cor, em fixo amb la remor de fons, amb l’energia que desprèn.
Segueixo el camí, pas a pas m’arriba el perfum dels arbres i plantes, i escolto el so de les fulles seques en ser trepitjades per les meves petjades, m’adono que fa vent, però noto que no fa fred, miro enlaire i veig els núvols juganers fent mil formes màgiques, sempre em sembla veure-hi àngels. La font raja sense parar, xarrupo un glop d’aigua, és fresca, neta i abundant.
Simplement estic aquí, amb serenitat i observo, sense posar, ni treure, en pau, gaudint del camí, sense voler anar, ni fer, ja he après a ballar amb la vida, només cal Ser conscient que estic aquí, i que tu, també hi ets, t’adones del moment present?, és únic, irrepetible. Quants moments com aquests, d’ahir vaig desaprofitar pensant en l’endemà i avui enyoro.
Sento el meu cos cansat i la meva ment es va afluixant, ja arribo, tot sembla calmat i estable, la meva ànima està en la quietud, es deixa sentir.
Anna Cuixeres
Terapeuta holística de Dol Penedès