S’acosten aquelles dates que es van encenent els llums dels carrers, de les espelmes, dies de calidesa amb família i amics, dies de rialles, sorpreses, dies màgics…. les Festes de Nadal!!
Resulta impossible per a tots els que hem perdut un ésser estimat, evitar els records carregats de nostàlgia que van burxant els nostres sentiments fràgils, i vulnerables, on les emocions estan a flor de pell, i l’enyorança és colpidora.
Malauradament tindrem una cadira buida el dia de Nadal i quan tots siguem asseguts a taula, és quan serà més sensible “que hi faltes tu”. Aquest serà aquell instant que potser no podrem controlar i que tots coneixem molt bé, on el nostre cor sentirà la buidor i les llàgrimes s’ompliran de dolor. Moments difícils que cal acollir, acompanyant l’emoció sense interferir, deixar-nos sentir, escoltar les nostres llàgrimes.
Per poder honrar aquests dies els nostres éssers estimats, una manera de poder fer-ho és creant una nova tradició familiar. Són petits actes d’amor, en forma d’accions creatives, actes simbòlics, que potser ens ajudaran a representar el record, la presencia del nostre ésser estimat, i alhora ens ajuden a elaborar el nostre procés de Dol.
Els nens i les nenes poden ajudar molt amb la seva inigualable imaginació creativa. Agraeixen participar-hi, formar-hi part i compartir aquestes estones. És un moment d’aprenentatge pels més petits, per entendre les dues cares de la mateixa moneda, la Vida i la Mort.
Podem posar, per exemple una espelma blanca amb el seu nom, al centre de la taula, guarnit al nostre gust, i afegir-hi unes paraules sentides, recitar un poema, una oració, una musica de fons… etc.
Altres homenatges poden ser, fer un brindis en el seu honor, escriure el seu nom en una estrella o cor de l’arbre de Nadal etc. Un de molt bonic per la nit de cap d’any, me’l va explicar fa uns dies en la consulta, una mare en Dol, és el següent: Decorem un globus i dipositem un escrit a mà, després l’enlairarem i el deixarem anar al cel.
La finalitat és que tingui un sentit especial per a nosaltres, és aleshores quan s’esdevé terapèutic i pot formar part d’una nova tradició familiar.
…….Al meu cor sempre hi ha la teva presència, però, a voltes, hi ha tantes coses que trobo a faltar…és Nadal i a casa hi faltes tu.
Desitjant un Bon Nadal a tothom.
Anna Cuixeres.
Article trimestral per al Setmanari del Penedès. La Fura.